can we help
+44(0)1983 296060
+1 757-788-8872
tell me moreJoin a rally

Menu

Windseeker - Windseeker



Diumenge 2 de desembre de 2017
Ei família Windseeker!!!!

Divendres a les 21:42:40 hora local vam arribar a la meta, vam arribar al carib! A primera hora de la tarda ja vam divisar terra, el neguit es va apoderar una mica del barco, ens vam vestir amb les samarretes oficials, ens vam pentinar i posar colònia. Tot estava a punt per l’ocasió... però encara faltaven 5 hores!

En tot cas, nosaltres estàvem a punt, el vent finalment va entrar i l’arribada a Saint Lucia va ser agradable tot navegant a 7 nusos, el gènova atangonat i la major a dalt de tot! L’entrada encara va ser més gloriosa, com que ja era de nit, just abans de la meta vam encendre la bola de llums i vam arribar com uns campions! El del barco de la línia d’arribada va quedar fascinat. I això que no ens va veure fent el nostre ball!
Un cop arribats, una cistella plena de fruita, una ampolla de rom i un got amb l’anhel·lat rom-ponch. També tota la gent que estava als altres velers i catamarans participants de l’ARC anava aplaudint espontàniament. Va ser emocionant.

Un cop a terra, com que ja havíem sopat i anàvem arreglats directes a fer més beuratges d’aquest. L’ocasió s’ho valia. I una cosa fa l’altra, i que som divendres a la nit, i que en tenim ganes... doncs cap al mig del poble on es fa festa al carrer, posen “tenderetes” amb neveres amb cervesa i gel, un DJ que bramava no sé què i tot d’altaveus i música fins tard. Va ser un xoc important i ens ho vàrem passar teta!

Dissabte, en Jordi que és el més trempat (i no havia sortit la nit abans) va anar a la duana a fer els papers i arreglar-nos totes les coses perquè poguéssim sortir a banyar-nos per les aigües caribenyes. Per tant, vam fer aigua als dipòsits, una pizza d’esmorzar-dinar (aquí és excolònia anglesa i per tant dinar a les 12 no els hi és estrany) i fora! No vam estar ni 24 hores a port que ja tornàvem a ser a mar.

L’illa és d’un verd radiant, vegetació que arriba fins arran d’aigua i roca negra volcànica. Abans no s’hagués post el sol ja fèiem el primer bany al carib... quina passada. Només se sentia onomatopeies d’alegria, de descans, de satisfacció, de confort, de tot. Han estat 22 dies de navegació per arribar fins aquí. A la nit, l’Oriol es va emparrar que ell volia fer barbacoa, i tot i que la teníem a sota de tot, que s’havia de muntar, que s’havien de treure totes les coses de seguretat penjades a la borda, etc. al final ens vam menjar uns entrecots a la brasa que estaven de cine! Tant que aquest matí, a l’hora d’endreçar-ho, en Francesc ha dit, espera que potser comprarem un peix i el farem aquest vespre. I ara escrivim aquest últim post després de menjar-nos un bon tall de peix espasa fet a la brasa.

Al matí, ben d’hora ben d’hora, després d’un primer bany abans que sortís el sol, hem fet via cap Els Pitons. Són dues muntanyes altes i estretes espectaculars al sud de l’illa. A dues hores de camí hem arribat a l’hora de poder agafar boia i estar-nos-hi tot el dia. Mil i una hora entrant i sortint de l’aigua, que si una estona fent snorkel (o culo-boia que diuen alguns) arran de les roques, que si ens arribem a la platja de sorra blanca (importada) on hi ha un rellamp d’hotel de luxe, o comprem un tall de peix als diferents autòctons que van venint amb les barques a vendre coses.

O sigui que ja ho veieu, estem vivint el somni tal i com l’havíem planejat. Tot ha sortit bastant bé, ningú s’ha fet mal, la companyonia a bord ha estat impecable, el capi ens ha dut a bon destí i la tripu està més encantada i satisfeta.

A més, tot i que no hem estat els primers d’arribar, de la llista que hi havia, molts van fer moltes hores de motor, entre 1 i 2 dies de motor. Nosaltres 1 hora i 28 minuts. Aquest fet va ser el que ens va donar la segona posició a la primera etapa i suposem que també passarà el mateix aquesta vegada. De les vicissituds de la travessa, que n’hi ha hagut, ja us en farem un bon resum a l’arribada. Només dir-vos que demà a primera hora hem de tornar a ser a Rodney Bay per treure el barco de l’aigua i reparar algunes coses. Segurament, quan llegiu aquest post, ja les haurem solucionat! I després directes a la Martinique, que la tripulació es despedirà i cadascú seguirà el seu camí. Quedaran moltes i bones hores junts i una trobada pendent per reviure de nou totes les anècdotes i l’experiència brutal que ha estat per tots, passar-nos tants dies al mig del mar.

Agraïm moltíssim la vostre paciència i amb ganes d’abraçar-vos de nou.

David, Francesc, Jordi, Mario i Oriol!


2.12.2017.1
2.12.2017.2
2.12.2017.3

Previous | Next